dima
  • Fan vino


    Això és l'embrió d'una feina que podia haver estat, però que es va quedar pel camí. El client no volia un logotip, només volia unes targetes i d'aquestes seria d'on penjaria la imatge de l'empresa. Probablement no vaig saber interpretar el que el client volia o ell no m'ho va saber transmetre, però el cas és que després d'una primera proposta que vaig fer i que va rebre un lacònic "NO!" com a resposta, vaig acabar de veure que no estàvem en el mateix punt de comunicació i que el que al brífing jo vaig entendre com una imatge de transgressió i ruptura, era un exercici de "neoclassicisme". Aquesta és la segona proposta d'imatge. Vaig fer una selecció de pintura barroca amb el vi com a nexe d'unió i només oferint el fragment de la pintura on fos l'element central. Amb això pretenia oferir per una banda la tradició del vi però amb una nova visió que és la que oferiria l'empresa. A més, feia un joc amb dos temes clàssics les vanitas i la frase de Plini, el vell "in vino veritas", produint un "in vino vanitas" que parla de la vanitat del vi respecte a la certesa de la vida i la mort, però a diferència de la visió ombriva dels bodegons barrocs, celebrant-les i acceptant-les amb el vi com a mestre de cerimònies. Vaig fer també un esbós del que podia haver estat el logotip, traient el punt de la I i eliminant la O i transformant-los en tres petites taques de vi, que acompanyen al nom. No es va acceptar tampoc "no encaixava" amb la idea del client.